Veritat poètica en pla kandinskià
MONTSERRAT CORRETGER - Suplement CULTURA (EL PUNT AVUI)
Roser Guasch és una escriptora inscrita en un espai poètic meditat, que respon a una profunda convivència amb la poesia. Fa deu anys va iniciar la seva obra amb L'amistat de les pedres (premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter), que l'any següent va inaugurar la col·leció Dàctil Poesia d'Arola. Aquesta tardor passada ha publicat Fulles de llorer, un llibre de tema unitari i d'arquitectura sòlida on manifesta la seva veu amb plenitud: lirisme contingut i gruix de veritat poètica. Si bé es deuen a la seva terra de naixença -el Baix Penedès, les vinyes, els camins i els paratges interiors-, els poemes interioritzen aquests paisatges, lluminosos i verds, i descriuen l'existència humana. Guasch capta moments i espais en uns textos lírics que ultrapassen l'aparent narració o descripció tot invitant a l'emoció i a la reflexió. Aconsegueix contagiar aquestes actituds al lector a partir del tractament que fa de l'objecte, de la realitat, més que no pas de la utilització dels elements propis del codi poètic. La parquedat verbal i l'entonació pudorosa no eliminen l'estela romàntica dels poemes, on s'entrelluquen deixes i ròssecs clàssics: Horaci, la tradició poètica noucentista, imatges i metàfores lleus, gairebé invisibles, garanteixen la supervivència d'una realitat efímera i els paisatges connectats als records intenten respostes vitals o, simplement, parlen d'aquell desig de vida més alta.
Roser Guasch homenatja les paraules en aquest llibre, metapoètic, atès que parla dels mots com a mèdiums, com a únic camí de connexió -potser revelació, en el sentit simbolista, que, sens dubte, també incorpora- amb la natura. Alguns poemes tenen com a centre l'apoteosi d'aquesta paraula potent i suggeridora. És el cas o"alzines: "Me'n vaiga les alzines, eren paraules de casa / [...] Les alzines era l'aire diferent, / l'ombra d'un sentit, un repòs buscat. /Eren jocs de nens i punts de retorn./Avui les han decapitat. Alzines sàvies./D'arrel han arrencat les nostres velles paraules". Aquí mostra el secret de la poesia, la transformació de l'emoció en paraules i de la vida en ficció poètica.
Fulles de llorer palesa una consciència de la vida humana entroncada amb la natura i un precís sentit moral -una connexió lúcida amb el món- reforçat pel despullament ornamental i la concisió. Guasch opta per latranscripció poètica de camins existencials definits i purs -sense esplais innecessaris- asserenadors de l'ànima: línies i punts esdevenen eloqüents fins a transformar el poema en un pla kandinskià. Aconsegueix així la veritat lírica que. més enllà de la sinceritat psicològica, és la que proporciona la plenitud lectora i la convicció que estem davant d'una obra que, compromesa amb un existencialisme estètic, de ben segur ens involucra a tots.