Editorial: Columna Edicions, S.A.
Col·lecció: La Primera
Volum: 17
Enquadernació: Rústica
Edició: 1996
Format: 240 x 120
Pàgines: 108
ISBN: 84-8300-152-7

El suc de llimona és suc de vida, dolç i refrescant, però corrosiu i persistent; de flaire exquisida, de sensació feridora... Cisca Lafell ha espremut sense concessions la llimona de l'existència i n'ha extret l'essència literària en sis contes, signats per sis personalitats ben diferents: Serafina Badenas, Albert Compte, Roser Guasch, Carme J. Huertas, José Luis Ruiz i Perfecte Soler.
Com diu Montserrat Corretger en el pròleg, aquest recull de narracions ha sorgit del contrast entre la sensualitat de la polpa i la provocació àcida del suc i, com ocorre en el laberint de la vida, atreu en el seu joc maliciós i brillant, fet d'un magnetisme ineludible i d'una aspror fatal.

Editorial: Arola editors
Col·lecció: Dàctil
Volum: 1
Enquadernació: Rústica
1a Edició: 1999
2a Edició: 2010
Format: 12 x 16,5
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-95134-22-6

L’Amistat de les pedres no és un llibre d’un tema exclusiu; no és un llibre que camini sota una sola bandera. És un conjunt de poemes diversos, dits amb accents distints i pronúncies variades, ric en matisos i en modalitats d’expressió, una riquesa i una varietat que també vol dir vida i, en aquest cas, mirall poètic. Però en aquest llibre sempre escoltem la mateixa veu, la veu de la Roser Guasch, una veu personal i inconfusible, dotada dels mateixos registres, d’una idèntica sensibilitat i d’una més idèntica passió. Roser Guasch, en la diversitat de la dicció, té sempre unes essències que amara amb grans dosis d’amor fecundant. Jo diria que aquestes constants són la seva atenció superlativa per la terra, pel camp lliure que l’ha envoltat en la seva infantesa, pel camp precisament del Penedès, i per la interpretació convertida en veu, en paraula, de la seva forma també atenta, àvida i concentrada d’observar la vida que l’envolta, en el seu àmbit més recòndit, més immediat i també en tot el que arriba fins a la seva exquisida percepció. (Del pròleg de Xavier Amorós)

Editorial: Fonoll
Col·lecció: Joan Duch
Volum: 1
Enquadernació: Rústica
Edició: abril 2000
Format: 180 x 130
Pàgines: 76
ISBN: 84-922687-4-3

A la poesia cada paraula és un batec, i què es un batec sinó un món, una vida, un infinit que s'obre per sentir-lo. Deixem, doncs, que els batecs de la poesia ens prenguin entre el paisatge i la intimitat, entre la joia i el desencís, entre el cant i el somriure. BATECS, recull dels guanyadors del 1r Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors, enceta la col·lecció de l'Editorial Fonoll que du el mateix nom oferint la veu de sis joves poetes, alguns d'ells ja premiats en certàmens literaris. Poesia, com diria el poeta junedenc Joan Duch, gerda, fresca, prometedora.

Editorial: Trujal
Edició: 2003
Enquadernació: Tapa tova
Pàgines: 50
Pròleg d'Agnès Gispert

Amb una valentia inusitada, la Roser ha escrit uns poees d'amor carregats de força, plens d'alè poètic, i emmarcats en uns escenaris quotidians. Plena de tu és un llibre d'amor. De com l'amor determina la mirada sobre el món. Són vint-i-dos poemes escrits des del present, des d'una immediatesa que ens permet ser espectadors privilegiats; en algun moment, fins i tot còmplices dels encontres i desencontres dels dos personatges.

Editorial: Arola editors
Col·lecció: Dàctil.
Volum: 22
Enquadernació: Rústica.
Edició: Octubre de 2005
Format: 17 x 24
Pàgines: 152
ISBN: 84-96366-57-X

Diu Jordi Llavina al pròleg del llibre: La poesia de Roser Guasch equilibra molt bé les referències a certes qualitats di­guem-ne abstractes de la consciència amb les refèrències ben concretes d’alguns dels elements que poden «agitar» aquesta riquesa interior. Uns versos, aquests, que reclamen la calma que dóna l’esperiència. No gens narratius, perquè opten per la subtilitat, per la insinuació. Versos estilit­zats, una mica espriuans; versos atents al pas neguitejador d’una aranya, receptius enfront de l’olor nova del most. Una poesia, finalment, que sembla haver resolt el conflicte del pas del temps en bellesa no esqueixadora. En una il∙lusió, al cap i a l’últim.

Editorial: Arola editors
Col·lecció: OHMM.
Volum: 1
Enquadernació: Tapa rígida.
Edició: febrer 2007
Format: 16 x 16
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-96639-43-0

A ningú li sorprendria l’edició d’un llibre que tractés la gastronomia mediterrània o l’arquitectura modernista, per posar dos exemples que han esdevingut universals i que han despertat l’interès de milers d’éssers humans.
Però de ben segur que el llibre que teniu entre les mans, d’entrada, us pot sorprendre, ja que no hi trobareu res d’espectacular però sí de singular i subtil, tan singular i subtil que a l’hora de plantejar-nos la seva edició hem dubtat molt per establir quina forma donar-li.
La intenció no era editar un llibre per exaltar les excel·lències de Cambrils a la manera d’un opuscle publicitari o de promoció, sinó donar forma a un treball que vol fer palesa la realitat d’un Cambrils que ha sabut evolucionar transformant-se en la ciutat turística i moderna que és avui. Cambrils ho ha fet d’una manera intel·ligent, ja que ha sabut adaptar-se als temps actuals sense perdre un aspecte bàsic i fonamental per a la qualitat de vida de les persones que hi viuen: els espais per a la calma, aquells espais on hom es pot fusionar amb la natura i gaudir d’una placidesa que es fa molt difícil d’explicar si no s’experimenta. I per aconseguir el nostre propòsit enteníem que els autors no podien viure a Cambrils, ja que, al nostre parer, difícilment se sentirien fascinats per allò que els resulta quotidià. Per tant, vam optar per cercar autors forans, però alhora propers, per poder entendre el tarannà cambrilenc.
Creiem que hem aconseguit el repte: en primer lloc, encarregant les imatges a un fotògraf com Rafael Lopez-Monné que per sobre de tot sap fotografiar sensacions i que, amb la seva visió singular, ens fa descobrir les petites meravelles que ens envolten i, en segon lloc, encarregant un text que ens descrivís la màgia de tots els racons a una poeta, ja que qui millor que un poeta ens pot fer aflorar els sentiments mes íntims? Roser Guasch transforma la seva ploma de poeta en vareta màgica i ens endinsa amb la seva Carta de paisatge dins d’aquests espais per a la calma fascinants de Cambrils.

Editorial: Arola editors
Col·lecció: Dàctil
Volum: 35
Enquadernació: Rústica.
Edició: Setembre del 2009
Format: 12 x 16,5
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-92408-96-2

El poemari Fulles de llorer tanca el cicle iniciat amb el primer publicat per l’autora en aquesta mateixa editorial: L’amistat de les pedres, d’ara fa deu anys. La mirada atenta sobre el paisatge del primer es transforma en un plany no dit per la desaparició de referents propers en aquest segon. Camins de terra, marges, arbres molt vells, ara deixen d’existir. El paisatge que anomenàvem sempre desapareix, i amb ell les paraules que fèiem servir. La reconstrucció de la masia del Molinet suposa, però, un gest d’esperança: “Parlo d’un molí que va ser./ D’una cuina de rajoles blaves./ D’un cup que reposa. D’aquesta terra triada,/ on sempre m’acull una casa”. Una masia d’abans del segle XIII que guarda, entre passadissos d’aigua i pedres de molí, a tocar de les vinyes, la memòria ben arrelada. El llorer que hi viu al costat ho sap. Els versos d’aquest llibre, com les fulles d’aquest llorer, testimonien l’herència d’un tresor silenciat.
El llibre es divideix en tres parts. La primera, El Molinet, descriu l’indret d’aquest topònim situat al municipi de Banyeres del Penedès. Es tracta de la masia d’on provenen els avantpassats de l’autora. La segona part, Marges caiguts, posa de manifest l’atac injust i insalvable que pateix el nostre entorn natural més proper. I la tercera part, Petxines fòssils, és un recorregut esperançador a través de camins antics, records d’infantesa i espais oberts. Noms i pedres s’uneixen en aquest llibre, que s’ha fet i refet al ritme de les obres de recuperació del Molinet.

Editorial: Arola Editors
Col·lecció: Dàctil.
Volum: 58
Enquadernació: Rústica.
Edició: març 2015
Format: 12 x 16,5
Pàgines: 76
ISBN: 978-84-94367-76-2

El recull Platja Llarga està integrat per poemes semblants a les postals visuals. Imatges, sons, olors, envolten un paisatge que vol tornar a ser visitat. D’aquesta manera, les paraules que matisen un entorn s’enfilen per damunt de les roques de la Punta de la Creueta, o entre camins del Bosc de la Marquesa. Platja Llarga també és una reflexió al voltant de la destrucció i del renaixement. I de com la natura restableix el que estava ocult sense cap avís. És així com la mirada ressegueix un camí que havia estat amagat, sota la sorra, on potser encara hi ha algun cranc. Un camí on cada vers és temps present, l’únic temps que vivim. Present que s’atura entre carrerons de la Part Alta a Tarragona, en un camp de blat segat, o en les rodones que l’aigua de mar dibuixa a la sorra.

Editorial: Arola editors
Col·lecció: Dàctil
Volum: 60
Enquadernació: Rústica
Edició: novembre 2015
Format: 210 x 148
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-94451-18-8

Enquadernació: Rústica.
Edició: Agost 2019
Format: 220 x 220
Tintes: Color.
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-12027-96-9

Fer el camí dels estams, capbussar-me en el nèctar dels pistils, manllevar-ne el color dels pètals... Generosa, la flor es bada mostrant els més recòndits racons. En la quietud taca d'ombres el jaç blanc on descansa i, de la mà, discretament i ferma, juntes cerquem aquell buit lluminós en el qual em retrobo.

Pintar flors és una meditació.

No les trio pas jo les flors, elles em trien a mi, som veïnes, ens amara la mateixa pluja i ens escalfa el mateix sol. De molí a molí, quan tot floreix, fruita, madura o respira el silenci hivernal, amb pas tranquil em passejo, les veig i de sobte un lletsó em fa l'ullet. Endevina que els meus pinzells volen emular les seves formes i sobretot els seus colors; i ell, sorneguer, en fa una innocent mofa. De sobres sap que com els seus, de colors, no n'hi ha d'altres.

Camil.la Pérez Salvà

...

Reflexions, pensaments, algun vers, referències orals, diàlegs, records, històries, moments, recorreguts, música, descripcions d'un lloc concret han anat trobant espai en un quadern. He deixat que les paraules anessin sortint de sota els peus, mentre caminava. Cada dia tot és nou i sempre hi ha detalls, pètals, fulles, pedres, que trobes sense pensar. Colors, rastres i missatges.

Roser Guasch Bea

Enquadernació: Rústica.
Edició: Abril 2024
Arola Editors
Format: 150 x 150
Tintes: Color.
Pàgines: 72
Disseny: Alfred Arola
ISBN: 978-84-126637-8-5

Durant l’abril de 2020 vaig haver de fer repòs després d’una operació de despreniment de retina. I em vaig proposar escriure un haiku cada dia d’aquell mes. Mentre va durar la convalescència no vaig poder llegir, però escriure el haiku del dia em tenia ocupada i desperta. Mentre pensava les paraules que podria encaixar en un espai tan breu, sentia que volia definir el que estava vivint.

Volia unir l’experiència interna amb la vivència externa. No volia explicar-ho a través meu, sinó amb les imatges del que m’acompanyava dins i fora de la meva habitació. Van ser dies d’introspecció i recolliment, dies de no fer res, però em vaig proposar reflectir les guspires més senzilles i alhora potents de la primera primavera. Primum veranum, quan encara tot sembla hivern, però alguna branca s’esqueixa per deixar pas a la primera fulla d’un verd tendríssim i al migdia el sol intensifica els colors de les flors. Canvis que podem percebre tancant els ulls: l’aire que mou de sobte una cortina, el rossinyol que ens desperta de matinada, l’esclat d’una poncella o el fred d’una pluja inesperada.

El silenci d’aquells dies no l’oblidaré mai. El món es va parar. Cap soroll que no fos el de la natura o el de casa era perceptible. Gotes de pluja, piuladisses d’ocells, trons llunyans de tempesta, orenetes a la finestra, una porta que es tanca, algú que puja les escales, un cruixit sota teulada. I poc més. Durant dies. Un silenci reparador, profund, que semblava sortir de dins de la terra i que em va fer dormir hores i hores. Un silenci llarg de final d’hivern que gestava una primavera fecunda i policromàtica. Impossible d’imaginar llavors encara.

Roser Guasch
Les Masies de Sant Miquel, primavera de 2020