Skip to main content

Un camí d'art entre molins medievals

28 de maig de 2017. El magraner no ho sap que té unes flors tan cridaneres, tan lluminoses, tan enceses. Són els seus llums de festa. No n’hi ha prou amb mirar-lo quan floreix. Hi has de ser. Quedar-t’hi a prop una estona. Han caigut molts pètals sobre les pedres que envolten el pou. Tocs vermells i taronges, petites pinzellades enceses. Notes escapades de Telemann.»

La primavera del 2017 va ser esplendorosa. Van créixer flors de tota mena i de tots els indrets. Colors i formes ens sorprenien a mesura que avançava l’estació. Poques setmanes abans d’aquest esclat, la ceramista Camil·la Pérez Salvà em demanava si em podia interessar un projecte compartit. La raó era senzilla: «Trobo en els teus llibres de poesia la mateixa identitat que jo intueixo en les meves obres. Es tractava, em va explicar, de donar veu a les flors del torrent del municipi de Banyeres del Penedès, en els espais que habiten lliurement, mig amagades, aparentment passives i quietes.» I així vam posar-nos a treballar durant un any. Primer, per separat; i després, unint els respectius resultats. Aquella primavera, doncs, vam iniciar un projecte que seguiríem i que es transformaria cada cop que es trobés amb textos i les aquarel·les que el van fer possible.

article02Durant un any, doncs, vam recórrer camins, dreceres i corriols amagats, i vam aproximar-nos a la història dels torrents que es remunten fins a la ciutat ibera, passant per les vil·les romanes i les masies més conegudes, i que, enfilaga, també, les restes de molins familiars d’època medieval. La Camil·la va anar pintant les flors mentre ella pintava flors, jo escrivia les paraules que definien aquestes flors i el seu context, amb descripcions, relats de vivències, algun vers, històries narrades i fragments recollits en documents antics. Vaig escriure un dietari poètic que anava lligant les quatre estacions en un entorn que ens seduïa per complet cada cop que ens hi aturàvem. Encara avui ens preguntem si són les dones d’aigua de la nostra mitologia les que han aturat la nostra voluntat.

El pòsit de tot aquell any de creació es va convertir en el llibre El camí dels molins i una exposició d’aquarel·les que porta el mateix nom. L’editor Alfred Arola es va interessar des del primer moment per donar a conèixer aquell projecte en un volum que va adquirir la forma d’album o anari botànic, on cada flor és reproduïda al damunt d’un paper vegetal resseguint la importància del seu estat en un moment precís de la natura, i en un ordre d’estació breu. Les flors més senzilles del camí, ravenisses i llitsons, s’unien a la majestuositat de la magnòlia i de la rosa, i estableixen entre sí un equilibri ple de simetries. I el projecte va filtrar-se també en un vídeo fet per Ton Barnadas, que recull els espais on transita el recorregut artístic que va unir pedres, flors, arbres, memòries i lligams entre les arrels de fets que ja han desaparegut, però que ens habiten encara en pètals i fulles sempre nous.

El molí del Papiol va ser propietat de la pedagoga Marta Mata, i ella va voler-lo restaurar per documentar-ne la vàlua com a primera indústria del municipi. El molí dels Guàrdies és troba situat a la Masia de Can Ravella, propietat de la Camil·la Pérez Salvà; i el molí dels Masies d’on provenen els seus avantpassats. El lligam segurit entre aquests molins queda travat a les pàgines d’aquest llibre que vol arribar on mirades que transcorren en una sola direcció: preservar i testimoniar llegat de patrimoni i natura en un espai únic.

El llibre va ser presentat a la tardor a la Biblioteca Mariàngela Vilallonga, amb una autora del pròleg, a finals d’estiu de 2019, al Parc del Penedès, i s’ha editat durant fins a avui a les illes on se n’ha demanat. Va ser a la primavera de 2021 que vam gaudir del plaer de llegir el pròleg al pati del Castell, davant de la família de la Camil·la i amb l’acompanyament musical d’un altre autor, sota el gran pi. Aleshores es presentava la guia de Sant Pere de Riudebitlles, el Passeig del Molí dels Guàrdies i el Molí de Múnio, un itinerari local de Banyeres del Penedès. El passat mes de maig es va fer una visita als seus amics de Sant Miquel de Montclar.

El molí del Mata, d’on ve el projecte, es troba també dins del context de la Biblioteca del Castell de Santa Maria de Banyeres del Penedès, on es troben les il·lustracions i les creacions de la ceramista. La seva vinculació amb la natura i el patrimoni ens fa pensar que ja forma part de la vida de tots nosaltres, perquè l’existència d’aquesta família és una obra literària en construcció.