Rosa Fabregat és poesia

Les roses de color rosa. Si hi ha algun regal que la poeta estimi per damunt dels altres és aquest. Suposo que al llarg de la seva vida, n’acaba de fer 86, deu haver rebut tants rams de roses de tots els colors que no cabrien pas al gran menjador del seu pis de Lleida, atapeït de prestatges de llibres i més llibres. Roses de color de rosa ara per celebrar la primavera i aquest any també el Dia Mundial de la Poesia. Rosa Fabregat, la gran dama, així és com l’anomena el poeta David Castillo, ha estat la poeta que la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit per escriure el poema que el dia 21 es recitarà arreu del país: “Poesia. Música de l’ànima, teixida amb paraules”. Un poema que s’ha traduït a nombroses llengües per enlairar les diferents veus-músiques que el recitaran fins a convertir-lo en un sol cant. Un cant a la defensa dels més febles, a la bellesa i al sentiment de llibertat.
També era primavera quan l’Associació Cultural Portal Nou de Llorenç del Penedès va fer un homenatge a Rosa Fabregat. Era l’any 2015 i hi van participar escriptors, artistes, veïns de Llorenç i representants del món cultural: Joan Descals, Nati Soler, Maria-Pau Cornadó,... Un any abans, la ciutat de Lleida, amb el títol “Dona veient les cigonyes passar”, va organitzar un acte molt emotiu al Cafè del Teatre de l’Escorxador per celebrar la trajectòria literària de l’escriptora. I els homenatges van continuar. Va ser la poeta convidada i homenatjada al IV Festival de “Poesia als Balcons”, a Riba-roja d’Ebre (2016). També va rebre el reconeixement a la sessió monogràfica del cicle “Dilluns de Poesia” organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i el Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona, a càrrec de Francesc Parcerisas (2016). Al desembre, li van atorgar la Medalla d’or de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya (2016). Uns mesos després, va rebre la Medalla al mèrit cultural de la Paeria de Lleida (2017) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2017). Més tard, el Premi Sikarra, convocat pel Fòrum l'Espitllera i la Fundació Cases i Llebot (2017). I quan Cervera la va nomenar filla predilecta del municipi, ella afirmava davant dels periodistes que vivia en un somni.
Rosa Fabregat va néixer a Cervera el 1933. Es va doctorar en Farmàcia i va obrir la primera farmàcia de Llorenç del Penedès l’any 1974, quan encara cap poble del Baix Penedès no en tenia i calia desplaçar-se fins al Vendrell. Pocs anys després, va obrir una petita llibreria just davant de la farmàcia. Des de llavors no ha deixat mai d’escriure i ha conreat tots els gèneres literaris. És autora de vuit novel·les i de més de 1.400 pàgines de poesia.
Els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Tarragona la van entrevistar aquest novembre passat durant les jornades de la “Setmana de la Ciència” i ella els va explicar que no ha fet mai cap distinció entre lletres i ciències. Els va assegurar que el coneixement és un tot. També els va explicar que els poemes són una escultura: “ Coneixeu les escultures de Giacometti? Doncs per mi el poema és com una d’aquestes escultures esveltes i allargades, precises, que transmeten moltes emocions”.
Ja fa molts anys que Rosa Fabregat viu a Lleida, des d’on vigila les cigonyes de ben a prop, però allà on va sempre parla de Llorenç del Penedès i explica que al Baix Penedès es va fer escriptora. El paisatge i les persones amb qui va conviure i amb qui va treballar la van marcar profundament i per sempre. En parla amb molt d’agraïment.
Els camins, els marges de pedra seca, els collidors de raïm, els geranis a les finestres, el campanar, els castellers, els nius de les orenetes, i molts detalls quotidians van ser teixits en paraules durant una època que recorda amb alegria. Els anys viscuts a Llorenç, els amics del Vendrell, els estius davant del mar de Salou, els recitals poètics que va fer, al començament acompanyada de la compositora Carlota Baldrís, li van deixar una empremta per sempre. Ella i el seu marit, l’escriptor Josep Maria Prim, van impulsar durant aquells anys el que avui és la Biblioteca Municipal Mestra Maria Rafecas de Llorenç del Penedès.
L’any 2013 va publicar l’obra poètica completa a l’editorial Pagès. I aquest estiu passat s’ha reeditat la novel·la La Capellana. Una novel·la escrita, l’any 1988, al primer pis de la casa on la Rosa Fabregat tenia la farmàcia, a Llorenç. En el record de moltes persones hi viu la farmàcia que la poeta va convertir en un establiment on hi convivien petits fòssils, caramels, llibres, flors, i aquesta poesia en una de les parets, molt a prop del carrer:
MALALT
Em fa mal el teu dolor.
Tinc raconets d’ombra
amagats a les mans,
gotes de triaca magna,
catifes a la sang
i la casa plena d’heura
per a tu.
Tinc essències, ungüents,
colors i mentides
per al teu mal.
Tinc una llàgrima
que embolico amb un somriure
i paper fi.
Venc salut i somnis.
I te’ls cobro
I em fa mal.
(El cabdell de les bruixes, 1979)
Ja fa uns quants anys que Rosa Fabregat pensa de fer vida contemplativa, però de moment continua mantenint un compromís social ferm amb el temps que li ha tocat viure. És una gran reivindicadora de les dones i sempre ha defensat els més desafavorits. La seva literatura també ha volgut mostrar la injustícia, i ella continua assistint a manifestacions, conferències, recitals, seminaris, i sempre és present de forma molt activa en la vida literària. I explica, amb un somriure, que els rams de roses de color rosa continuen arribant a casa seva.